Com pot ser que una persona
com Wegener que no tenia gaires coneixements de geologia (la ciència que
estudia els materials, l’estructura, l’origen i l’evolució de la Terra) arribés
a proposar una hipòtesi tan revolucionària com la deriva continental? Una vella
història, que avui sabem que és falsa, explicava que la idea li va passar pel
cap a la seva primera expedició a Groenlàndia l’any 1906, contemplant
l’espectacle del trencament de les enormes masses de gel quan arriben al mar i
formen els icebergs.
Els núvols d’escuma i glaç en la
base de la glacera, indiquen el despreniment d’un nou iceberg.La part frontal
d’aquesta glacera té 60 m d’alt. En arribar al mar, l’erosió de la base per
part de les onades i la fusió de la superfície, acaben fragmentant el gel i es
formen els icebergs
La realitat, segons va deixar escrit el mateix Wegener, és
una altra: La primera idea la va tenir el 1910 quan va fixar-se que les línies
de costa de Sud-amèrica i Àfrica encaixaven força bé. La idea, de tota manera
li va semblar poc probable i la va abandonar. Wegener no sabia, en aquell
moment, que alguns geòlegs del segle XIX havien tingut una idea semblant. Fins
i tot havien anat més enllà: Havien proposat l’existència d’un continent format
per la unió de totes les terres continentals originalment situades a
l’hemisferi sud: Àfrica, Sud-amèrica, L’Índia, Austràlia i l’Antàrtida. Van
batejar-lo amb el nom de “Gondwanaland”, que vol dir “la terra dels Gonds” (Els gonds són un poble que viuen al nord de
l’India. En la seva llengua, el gondi, Gondwana significa “terra dels gonds”.
Així doncs, Gondwanaland, vol dir en realitat “terra - de l’anglès land - de la
terra dels gonds”. Massa “terra”, no et sembla?. Per aquest motiu, la denominació
inicial de Gondwanaland aviat va ser substituïda per Gondwana)
Tornem als escrits de Wegener. Ell mateix hi reconeixia que, la tardor de 1911, a través de
diferents documents que varen arribar a les seves mans per casualitat, va
descobrir l’evidència de l’antiga connexió terrestre entre Brasil i Àfrica. No
és difícil d’imaginar l’excitació que deuria experimentar. A quina evidència es
referia?
En aquells documents es parlava, entre d’altres coses, dels
fòssils d’un petit rèptil, no feia més de 40 cm, anomenat Mesosaurus, ben
conegut pels paleontòlegs (la Paleontologia és la ciència que estudia els
fòssils) però del tot desconegut per a Wegener. Els Mesosaurus s’havien
extingit feia uns 270 milions d’anys i només s’havien trobat els seus fòssils a
Sud-amèrica i l’Àfrica.
 |
Fòssil de Messosaurus ( Brasil) |
Com que és molt difícil d’imaginar
que un animal d’aquesta mida hagués pogut travessar nedant l’oceà Atlàntic,
l’única explicació possible, per a Wegener, era que els continents sud-americà
i africà havien d’haver estat units en el passat.
Wegener no sabia, en aquell moment, que ja
alguns geòlegs del segle XIX, amb no gaire èxit, havien defensat la mateixa
idea. La majoria de geòlegs preferia suposar que en el passat alguns continents
havien estat units per llarguíssims ponts de terra emergida que després
s’havien enfonsat. Els anomenaren ponts intercontinentals.
A Wegener, l’existència d’aquest
ponts li va semblar del tot improbable i va posar-se a investigar de valent per
trobar més arguments favorables a la nova i excitant teoria que li ballava pel
cap.
L'interés de Wegener per la meteorologia no es limitava al
clima actual. L’interessava molt la Paleoclimatologia, és a dir l’estudi del clima de temps
geològics passats. Com es pot saber el clima de fa centenars de milions d’anys?
Evidentment, no hi havia ningú per explicar-ho, però la naturalesa deixa
pistes. Només cal saber interpretar-les...
Vegem-ne un exemple:
 |
| Morrenes |
Quan una glacera es fon, deixa anar
fragments de roca que el gel ha anat arrencant al llarg del seu recorregut.
Aquests fragments s’anomenen morrenes. Amb el temps, les morrenes donen lloc a
una roca consolidada que s’anomena til·lita.
 |
| Estries d'erosió glacial |
Quina conclusió podem treure del
clima passat d’un lloc si hi trobem til·lites i roques estriades? Doncs, només
una: Per allà hi passava una glacera i, per tant, el clima havia de ser ben
fred.
Quina
conclusió podem treure del clima passat d’un lloc si hi trobem til·lites i
roques estriades? Doncs, només una: Per allà hi passava una glacera i, per
tant, el clima havia de ser ben fred.
Wegener
sabia que tant a l’Índia com a nombrosos llocs de l’hemisferi sud, alguns
d’ells molt pròxims a l’Equador, hi havia til·lites que tenien més de 200
milions d’anys d’edat. Com que creia molt poc probable que el clima de la zona
equatorial hagués estat mai tan fred, només hi havia una possibilitat: Les
terres que avui formen Àfrica,
Sud-amèrica, Austràlia, L’Índia i l’Antàrtida estaven reunides en un
únic continent, Gondwana, que mica en mica s’havia anat fragmentant i
desplaçant cap al nord.
Wegener
va anar acumulant moltes altres proves. Algunes preguntes de l’activitat 2, hi
estan dedicades.
Activitats
2.1.
Quan es talla un arbre vell, al tronc s’hi poden observar uns anells
concèntrics formats per cèl·lules. Cada any es forma un anell, el gruix del
qual depèn de si les condicions (temperatura, humitat) han estat més o menys
favorables. Cada anell consta de dues zones, una de clara i una de fosca. La
clara correspon a la primavera, en què el creixement és més intens (les
cèl·lules es fan més grans) i la fosca a l’estiu en què el creixement és més
lent (les cèl·lules són més petites).
 |
| Anells de creixement d'un pi |
 |
| Anells de creixement d'una planta herbàcia (Aristoloquia) vistos al microscopi |
Ara hauríem de fixar-nos en
els anells. Quants anys li faríeu al pi de la fotografia? I a l’aristolòquia?
Raoneu la vostra resposta.
2.2.
Segur que alguna vegada heu vist imatges del famós “Cañón del Colorado”.
Aquesta vall impressionant es troba a l’estat nord-americà d’Arizona. Consulteu
un atlas i situeu Arizona en el vostre mapamundi.
2.3. Per què us he demanat que situeu Arizona?
Aquest estat té un altre atractiu natural, no tan conegut, però, en aquest
moment, molt més interessant per a nosaltres: El “Petrified Forest National
Park”. Rep aquest nom perquè és ple de troncs d’arbres petrificats, tan ben
conservats que semblen de fusta, escampats en una zona desèrtica. Sabem que aquests arbres
fòssils tenen una antiguitat superior als 250 milions d’anys. Tot
plegat ja és prou extraordinari, però el més sorprenent és que no tenen anells
de creixement!
 |
| Troncs fossilitzats d' Araeucarioxyron, una "mena de pi" ( conífera) al Petrified forest National Park d' Arizona |
No
sabem si Wegener coneixia o no l’existència d’aquest fòssils tan fantàstics.
Imaginem-nos que sí. Quina interpretació n’hauria fet?
2.4. Ara ens hauríem de
desplaçar a les illes Spìtsbergen, a l’arxipèlag de Svalbard, en ple oceà
àrtic. Localitzeu-les i situeu-les en el mapamundi.
2.5. A les illes Spitsbergen
hi ha importants jaciments de carbó que, encara avui, són explotats. Wegener
coneixia aquest jaciment així com, evidentment, la localització dels grans
jaciments de carbó que hi ha repartits per Nord-amèrica, Europa i Àsia. Wegener
sabia també, que la major part dels carbons actuals s’han format a partir de la
transformació de grans quantitats d’arbres de desenes de metres d’altura que
vivien en boscos humits, tropicals, que en morir varen caure a les zones
pantanoses on vivien. Amb
el temps, varen anar quedant coberts per “terra” (sediments) i es varen
transformar en carbó. Com es pot
explicar la presència de jaciments en una zona tan pròxima al pol nord?
Si
voleu saber més coses sobre l’origen del carbó podeu consultar aquí
2.6.
Ja vàrem parlar del Mesosaurus,
recordeu? Ara voldria presentar-vos dos animals més i un arbre. Els seus noms
també es trobaven en aquells documents que varen arribar per casualitat a les
mans de Wegener:
 |
| Cynognathus |
 |
| Lystrosaurus |
-Lystrosaurus:
Un altre rèptil força enigmàtic, aquest herbívor. Sabem segur que vivia en
zones humides, però els especialistes no s’acaben de posar d’acord sobre com
s’alimentava: alguns pensen que ho feia de les plantes de les vores
passejant-se lentament, com una tortuga; d’altres, la majoria, opinen que
s’alimentava de plantes de dins l’aigua talment com ho fa un hipopòtam. Els
seus fòssils tenen edats molt semblants a la del Cynognathus
 |
| Glossopteris |
-Glossopteris: Arbre de
fulla caduca “a mig camí entre les falgueres i les coníferes”. Podia arribar a
tenir uns quants metres d’alçada. Tenia la capçada cònica (com un avet) amb
fulles allargades (les més grans que s’han trobat arriben als 50 cm). Els
fòssils d’aquest arbre són una mica més antics que els anteriors.
Acabades
les presentacions, fixeu-vos en el mapa adjunt. És del 1970, molt posterior a
Wegener. No va ser fins aquesta data que es va descobrir la presència
Lystrosaurus a l’Antàrtida.
Ara
poseu-vos a la pell de Wegener. Amb la informació que teniu en aquesta plana
redacteu un text en el que s’argumenti que l’Índia, l’Antàrtida, Austràlia,
Àfrica i Sud-amèrica, formaven part d’un únic continent que va començar a
fragmentar-se fa uns 200 milions d’anys.
2.1-
ResponderEliminarPi → 21 anys, perque hi he pogut contar 21 línies més fosques.
Aristoloquia → 4 anys, perque hi he pogut contar 4 línies més guixudes.
2.2-
Arizona esta al oest de EE.UU i limita en el sud amb Mèxic.
2.3-
Jo penso que si Wegener hagues trobat aquests trocs hagues pensat que aquests troncs no tenen anells ja que tal i com hem vist abans, els anells es formen per els canvis de temperatura que hi ha al seu voltant, de manera que venen d'un clima que no varia durant tot l'any. Això vol dir que Aizona ve d'un lloc a prop de l'equador que verificaria la seva teoria.
2.4-
Illes Spìtsbergen --> nord de l'Europa continental, és a mig camí entre la Noruega continental i el Pol Nord.
2.5-
Es pot explicar aquest fenòmen ja que fa milions d’anys tots els continents estaven units a un sol, Pangea. Aquest gran continent estava situat a prop de l’equador de manera que el clima era temperat i la formació dels jaciments de carbó era normal, tot i que avui dia es troben molt al nord.
2.6-
La Terra està en constant moviment, tot i que ho podem veure molt sovint. Nomes cal pensar en el que està passant al esta d’Àfrica, on hi ha una falla cada cop més gran i cada cop s’està separant més. Bé doncs això es el que va passar fa molt temps, com uns 200 milions d’anys quan l’Índia,’Antàrtica, Àfrica i Sud-Amèrica estaven units en un gran continent.
Hi ha moltes evidències que ho demostren, una de les més conegudes és el fet de que Brasil i Àfrica encaixen perfectament com les peces d’un puzle. Però no només això, una altre evidència és el fet de que s’ha trobat els mateixos fòssils en aquests diferents continents. Podria ser coincidència però seria molt raro per no dir impossible que amb el clima que hi ha ara a l’Antàrtica i a l’Índia es trobessin les mateixes espècies.
Per això arribem a la conclusió que tots aquests continents, ara situats molt lluny d’uns dels altres, han arribat ha estar junts fa milions d’anys.
Alèxia Romero, 1ºC
Albert Chamorro 1r batx c
ResponderEliminar2.1
El pi que observem en la fotografia consta d'uns 20 anells aproximadament, per tant, tindrà uns 20 anys, ja que, per cada presenta un anell i així podem deduir la seva edat.A més a més, segons les estacions del temps l´anell variarà de color.
2.2
L´aristolòquia aparentment presenta 5 anells, per tant, 5 anys de vida.
Arizona forma part dels Estats Units d´Amèrica i la seva capital és Phoenix. Està disposta a l´oest de del país. Al nord limita amb Utah, al nord-est amb el Colorat, a l´est amb Nou Mèxic , al Sud amb Mèxic i a l´oest amb el riu del colorat que el separa de Califòrnia i Nevada.
2.3
En l´hipotètic cas que Wegener s´hagués trobat aquestes fustes, tot i no poder datar-les perquè no presenten anells ,això, des de el meu punt de vista el faria pensar més sobre la seva teoria, ja que, seria una clara prova que l'afirma.
A simple vista, semblen fustes velles però potser no pensem que són tan velles com realment ho són. Però el que de veritat destaca no és això, sinó que com han arribat a haver-hi aquestes fustes en un clima com aquest.
2.4
És un arxipèlag noruec de l´oceà Àrtic a mig camí entre Noruega continental i el Pol Nord.
2.5
Degut a la teoria de la formació del carbó tot apunta a que en un passat tot estava unificat perquè tant en el nord com en el nord d´Amèrica hi han jaciments que no s´haguessin format si no tinguessin les mateixes condicions climàtiques. Això, afirma encara més que la teoria de Wegener estava ben encaminada.
2.6
Després de veure les experiències, el pensament i les proves a les que va arribar Wegener podem concloure per què va deduir el que va deduir. Aquesta deducció va ser la unificació de l´Índia, Antàrtida, Austràlia, Àfrica i sud-Amèrica i aquestes van començar a fragmentar-se fa 200 milions d´anys.
En primer lloc, en quant el clima hi ha certes proves com l´aparició de glaceres en climes totalment oposats. Després, presència de jaciments i similitud de tipologia de les serralades. Les proves més evidents, són les de la mateixa fauna i flora tot i ser continents molt diferents en quant a temperatures i distàncies. Per això, penso que va ser el punt clau per determinar la teoria.
Una altra gran prova es simplement per intuïció fixar-se en què els continents coincideixen si els unim.
En conclusió, Wegener era un apassionat que a partir de suposar coses i esbrinar de noves li va fer arribar a conclusions encertades guiant-se per la intuïció.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar2.1 El pi tindrà uns 20 anys, ja que seguint les instruccions donades ateriorment, he pogut calcular 20 anells.
ResponderEliminarL´aristolòquia tindrà uns 4 anys,perquè podem observar uns 4 anells diferenciats.
2.2 Si situem Arizona en el mapamundi, veiem que està a l'oest dels Estats Units, delimitant amb la part sud de Mèxic.
2.3 Si es donesi la situació de que Wegener es trobés en aquesta situació, ho lligaria amb la part de la seva teoria que ens parla de els canvis de temperatura i el clima.
2.4 Aquestes illes es situen al nord d'Europa, estan situades a mig camí de Noruega i del Pol Nord.
2.5 La presència de jaciments propers al Pol Nord, es deu al fenòmen de Pangea, on veiem que Amèrica del Nord, Europa i Àsia (més als altres continents) estàven units. Llavors es van donar les mateixes condicions per a formar els jaciments actuals.
2.6 Doncs, si em fiques en la pell de Wegener, argumentaria que abans aquests continents estàven units, ja que les evidències de la distribució de la flora i la fauna ho fan evident. Si no, com es van poder reproduir les esècies d'animals i plantes per els altres continents? Al estar units, va haver-hi un desplaçament de l'espècie, on es van reproduir per tota aquella zona, on segurament hi havia climes semblants. Ademés de trobar-se amb els mateixos fòssils als diferents continents.
Aquesta seria la conclusió de Wegener després de tota la seva reçerca al trobar-se en aquesta situació.
1r C
Amanda Martín
Núria Toribio
Paula Gómez
ResponderEliminarCarla Mula
2.1
El pino tiene aproximadamente 20 años ya que tiene 20 anillos y cada anillo corresponde a un año de vida. Por otra parte, la planta herbácea llamada Aristoloquia tiene aproximadamente unos 9 años al igual que el pino se calcula a través de sus anillos.
2.2
El gran Cañón del Colorado se encuentra en Norteamérica, concretamente en el suroeste de Estados Unidos, en el estado de Arizona, ésta se sitúa entre los estados de Nuevo México, México, Utah, Nevada y California, la cual como ya hemos mencionado antes, Arizona se localiza en el suroeste de Estados Unidos.
2.3
Delante de este fenómeno Wegener hubiese propuesto la idea de que Arizona provenía de otro punto donde no hay una variación durante el año, tanto de temperatura como de humedad, ya que para que los árboles no presenten anillas necesitan no tener este tipo de cambios, esto hace que si realmente Arizona hubiese estado situada donde esta actualmente, se hubiesen dado anillas por cada año.
2.4
Las islas Spìtsbergen están situadas en pleno océano Ártico. Las islas están comprimidas entre la tierra de Francesc Josep i Groenlandia, en el norte de la Europa continental y a medio camino entre Noruega continental y el Polo Norte.
2.5
Este hecho ocurre ya que anteriormente todos los continentes estaban unidos entre ellos, esto implica que la temperatura de aquella zona era distinta y más caliente. Esto da lugar a la presencia de un bosque y seguidamente a la fosilización de éste, dando lugar a los yacimientos de carbono.
2.6
Tal y como se observa en la imagen podemos afirmar la presencia de la misma especie en continentes distintos como India, Antártida, Australia, África y Sud-América, actualmente separados por kilómetros de océano. No cabe la posibilidad de que éstos animales pudieran en el pasado, cruzar el océano. Es por eso que el razonamiento más lógico que se puede proponer, es que hace millones de años, los continentes estaban unidos formando un único continente, llamado Pangea.
2.1 El pi tindrà de 20 a 21 anys, ja que hem pogut comptar d'uns 20 a 21 anells, que es com es calcula l'edat de l'arbre.
ResponderEliminarL´aristolòquia tindrà uns 4 anys,perquè podem observar uns 4 anells diferenciats.
2.2 Arizona és un dels cinquanta estats que, juntament amb Washington DC, formen els Estats Units d'Amèrica. La seva capital és Phoenix. Està situat a la regió Oest del país, divisió amb Muntanyes Rocoses. Limita al nord amb Utah, al nord-est amb Colorado, a l'est amb Nou Mèxic, al sud amb Mèxic, i a l'oest amb el riu Colorado que el separa de Califòrnia i Nevada.
2.3 Si Wegener estigues present, aplicaria la seva teoria de canvi de clima i temperatura, al no poder datar els arbres per la falta d'anells, això el faria verificar les seves tesis.
2.4 Aquestes illes es situen al nord d'Europa, estan situades entre Noruega i el Pol Nord.
2.5 La presència de jaciments propers al Pol Nord, es causat per Pangea, Amèrica del Nord, Europa i Àsia estàven units. Llavors es van donar les mateixes condicions per a formar els jaciments actuals.
2.6 Posant-nos a la pell de Wegener, la meva argumentació sobre que aquests continents estaban units es basaria en la distribució de les epècies animals i vegetals, ja que l'unica manera de trobar explicació a aquesta distribució seria que abans es trobaben tots agrupats en unic continent sense separació.
També hem basaria en la forma de les costes de continents que encaixen perfectament els uns amb els altres.
Aquestes són les evidencies que es fan pensar que fa 300 milions d'anys tots els continents estaban units en un anomenat Pangea el cual fa 200 milions d'anys es va començar a separar fins ara.
Alejandro Maestre
Alex Aguilar
Daniel Muñoz Pino y Carlos Tarré 1ªC BTX
ResponderEliminar2.1. Quants anys li faríeu al pi de la fotografia? I a l’aristolòquia? Raoneu la vostra resposta.
Aquest pi pot tenir més o menys uns 20 añys, ja que cada anell correspon a un any de la vida del pi. La Aristolòquia té aproximadament 4 anys, ja que observant els anells de la planta es pot calcular la seva edat de la mateixa manera que amb el pi.
2.2. Consulteu un atlas i situeu Arizona en el vostre mapamundi.
Arizona està situada al sud-oest dels Estat Units, fa frontera amb Mèxic i altres estats nord-americans com: California, Utah, Nevada, Colorado, Nuevo Mèxico i Baja California.
2.3. Sabem que aquests arbres fòssils tenen una antiguitat superior als 250 milions d’anys. Tot plegat ja és prou extraordinari, però el més sorprenent és que no tenen anells de creixement.
No sabem si Wegener coneixia o no l’existència d’aquest fòssils tan fantàstics. Imaginem-nos que sí. Quina interpretació n’hauria fet?
Per a explicar que aquests troncs no tenen anells, Wegener hagués proposat que Arizona provenia d’un territori on no hi havien variacions de temperatura ni d’humitat.
2.4. Ara ens hauríem de desplaçar a les illes Spìtsbergen, a l’arxipèlag de Svalbard, en ple oceà àrtic. Localitzeu-les i situeu-les en el mapamundi.
L'illa constitueix la part occidental de l'arxipèlag noruec de Svalbard, a l'oceà Àrtic que limita amb l'oceà Àrtic, el mar de Noruega i el mar de Groenlàndia.
2.5. Com es pot explicar la presència de jaciments en una zona tan pròxima al pol nord?
La presència de jaciments de carbó propers al Pol Nord es deu a la formació de la Pangea, per aquesta causa es van donar les mateixes condicions de temperatura i d’humitat per a la formació d’arbres els cuals posteriorment quedarien coberts per sediments i es formarien els jaciments de carbó.
2.6. Redacteu un text en el que s’argumenti que l’Índia, l’Antàrtida, Austràlia, Àfrica i Sud-amèrica, formaven part d’un únic continent que va començar a fragmentar-se fa uns 200 milions d’anys.
Primer de tot, aquests continents formaven un únic perquè hi ha una coincidencia en la forma de les seves costes de manera que encaixen formant un únic continent.
Una altre raó evident és que hi ha una existencia de fòssils, tant d’animals com vegetals, idèntics en els continents actualment separats.
Un factor que condiciona tot això és el clima present en la Pangea, degut a les variacions d’aquest clima a causa de la separació dels continents seria molt poc probable que a cadascun d’ells fossin presents els fòssils de les espècies mencionades, és a dir, quan es va separar la Pangea les espècies també ho van fer.
Una altre evidencia és la separació entre continents, si els continents ja fossin separats les espècies molt probablement serien incapaces de creuar els oceans o els mars comprimits entre els continents ja que són amfibis, mamífers i plantes i no estan tan adaptats al aigua per fer-ho
2.1.
ResponderEliminarAl pi de la fotogràfia li possaria uns 100 anys, i a l’aristolòquia uns 200 anys.
2.2.
Arizona es un estat dels estats units, que es troba entre Nuevo México, Los Ángeles y San diego.
2.3. En la meva opinió no tenen anells, ja que són arbres antics de la època de la Pangea, i potser han estat coberts per glaciars, i per això no tenen anells o perquè de tan vells, ja no son observables.
2.4. Les illes Spìtsbergen a l’arxipèlag de Svalbard, en ple oceà àrtic, estan situades oceà Àrtic, el mar de Barents i el mar de Groenlàndia.
2.5. La presencia de jaciments en una zona del pol nord, es pot explicar amb la Pangea, si tots els continents estaven junts hi hauria una part que no fossi tan freda , una zona tropical o humida, on hi haguessin arbres que poguessin crear el carbó. Al separar-se els continent una part dels jaciments de carbó es van quedar al pol nord.
2.6. La Índia, l’ Antàrtida, Austràlia, Àfrica i Sud-amèrica formaven un únic continent que amb totes les proves que hem vist anterior-ment es pot demostrar.
Observem mostres de jaciments que no son propis del continent en que es troben perquè no s’adapten al clima. S’han trobat fòssils d’animals semblants en llocs llunyans, on el clima que hi trobem no es propi del seu àmbit.
Podem observar que els bordes dels diversos continents encaixen amb continents llunyans.
Trobem restos de morfologia glàciar en lloc molt distants, que són originaris d’un gran casquet polar que va cobrir la pangea.
Tot aixo en conjunt ens obliga a pensar que fa millions d’anys tots els continents estaban units en un super continent, la Pangea.
Mariana Sánchez, 1º c
2.1. El pi, aproximadament tindria uns 22 anys, ja que es podeu veure clarament uns 22 anells.
ResponderEliminarL’ aristolòquia tindrà uns 6 anys aproximadament, ja que es poen diferenciar 6 anells
2.2. És un estat dels Estats Units situat al sud-oest del país, fent frontera amb Mèxic.
2.3 Les anelles del arbres és formen pels canvis d’ estacions. Com aquests arbres no tenen anelles són un bon indicador de que molts anys abans estàven a l’ equador, on no hi ha estacions ben diferenciades.
2.4. Spitsbergen és l’illa més gran de les illes de l’archipèleg de Svalbard. Està situada en la confluència entre l’oceà Àrtic, el mar de Barents i el mar de Groenlàndia.
2.5. Esto es fácilmente explicable gracias a la teoría de la deriva continental. Los continentes habían estado situados en el supercontinente Pangea. Por tanto, los continentes no estaban dispuestos de la manera actual. Continentes que actualmentte se encuentran en zonas nórdicas pudieron haber estado en zonas tropicales.
2.6. Observando especies animales de diferentes continentes, podemos ver una mayor similitud entre especies situadas en distintos continentes que entre animales del propio continente.
Esta relación se debe a que anteriormente los continentes actuales debieron estar unidos en un supercontinente llamado Pangea, que se fracturó hasta llegar a la posición actual.
Joan Romera y Marc Lopez, 1o C
1.- El pi té aproximadament 22 anys i l’aristolòquia 5 anys com es pot diferenciar contant els anells de creixement.
ResponderEliminar2.- Sud-oest de EEUU, entre Califòrnia i Nou Mèxic.
3.- Wegener aplicaría su teoría de la deriva continental, concretamente las pruebas paleoclimáticas. Que los fósiles no tengan anillos de crecimiento querría decir que no ha sufrido cambios de temperatura, como sucede en el Ecuador, lo que demostraría que los continentes se separaron y ese fósil se ha desplazado por la deriva continental.
4.- A l’est de Groenlàndia i al nort de Noruega
5.- Se puede explicar con la teoría de la deriva continental de Wegener que defiende que antes todos los continentes estaban juntos formando un supercontinente. (Pangea).
6.- La India, la Antártida, Australia, África i Sud-América antes se encontraban unidos en un supercontinente llamado Pangea, como defiende la teoría de la deriva continental, las diferentes pruebas que hizo Wegener afirman ese hecho. Como la última imagen muestra, hay fósiles idénticos de una misma especie en continentes separados por un océano, separados, ese fenómeno lo explican las pruebas paleontológicas. Por otro lado, se demuestra que los bordes de los continentes encajan morfológicamente (pruebas geográficas), otro hecho que demostraría la teoría del supercontinente Pangea, como también demuestran las pruebas geológicas, que justifican el hecho de que existían cordilleras con la misma edad y misma clase de rocas en distintos continentes que habían estado unidos.
Alicia Coca y Alejandro Alegre 1rB